Fa molt temps que és dins teu una veu que ja no és teva.

Has buscat, sense descans un alè que et torni a casa.

Gotes que juntes són mars on hi suren els vaixells, transporten pensaments d'amor i

llibertat

Escletxes de la realitat on hi podem navegar, per anar molt més enllà, on ens portin

els astres.

Cercle sanador, encén el foc als cors, dels meus germans perduts i abraça'ns.

Mostra'ns la llavor que ho fa créixer tot, com una flor, a la primavera.

No hi ha més certeses si dins teus ressona fort.

No calen paraules el silenci ho omple tot.

Saviesa compartida que s'escampa com la pols.

N'hem lliures d'equipatge que el camí va fins al fons.

Foc guaridor, que purifica, cantem la cançó que ens unifica.

Passes seguint traces dels ancestres fets de danses.

Partícules, freqüències, fractals únics de l'experiència.

Memòries compartides fruit de l'arbre de la vida,

que esperen amb paciència per brindar-t'he més consciència.

Foc guaridor, que purifica, cantem la cançó que ens unifica

Has après, a explorar, els confins i les distàncies,

per tornar, a la claror, al sospir, la benaurança.

Cants i lloances vindran, quan s'obrin els vells mars

darrere els murs de glaç, caminem la nova terra.

Només caldrà recordar, com era tot abans,

quan érem immortals i escrivíem la història.

Cercle sanador, encén el foc als cors dels meus germans perduts i abraça'ns

mostra'ns la llavor que ho fa créixer tot com una flor a la primavera.